Notícies

AGRUPACIÓ SARDANISTA GRANOLLERS

PÒRTIC per Carles Roquet
Què passarà amb les sardanes?
Aquests dies s’estan analitzant els resultats de les eleccions generals celebrades el passat 9 de març. Els polítics estan movent fitxa per col•locar els millors en cadascun dels diferents àmbits de la vida política. En política cal donar respostes, al menys a nivell de les persones que es responsabilitzaran d’aquest o aquell tema, per després seguir el camí prefixat pels seus respectius programes i/o ideologies.

Els ciutadans de peu ens mirem tota la moguda des de la barrera perquè de fet poc podem fer més enllà del nostre vot que afavoreix una solució o una altra. Molts ens veiem impotents per aconseguir allò que realment ens interessa des d’un punt vista personal en bé de la comunitat en un exercici de solidaritat que la ciutadania té perfectament assumit i que admet com una necessitat indispensable per seguir tenint aquest benestar que suposadament ens dóna la política (amb l’ajut inexcusable de l’economia).

Però la societat civil és una altra cosa. Des de molt antic, la societat civil ha promogut els canvis necessaris per renovar els discursos, ha generat propostes innovadores que han fet avançar la nostra societat i ha estat, en definitiva la que ha afavorit que els nostres valors i tradicions s’hagin mantingut malgrat la situació político-econòmica de cada moment.

I jo em pregunto, on està ara la societat civil? És la actual societat civil la que permetrà que un fet social com és la sardana es mantingui vigent per molts anys? Han de ser els polítics els que han de vetllar per mantenir, amb pèrdues és clar, el nivell sardanista del nostre país?

Sincerament crec que els polítics han de assentar les bases perquè la Sardana tingui el seu espai, però si tots els ciutadans no som capaços de generar il•lusió a l’entorn de la sardana és impossible que els polítics ens ajudin. Aquí no es tracta de tenir només uns bons dirigents sardanistes (tot i que cal tenir-los i, si potser, que siguin els millors i els més ben preparats) sinó que és des de baix que cal rellançar l’esperit. A demés tenim els mitjans. Disposem de músics excel•lents (tant des del punt de vista creador com interpretatiu), encara comptem amb colles sardanistes plenes de gent jove, som capaços d’organitzar actes exitassos... Ara, per tant, ens convé ser partícips i constructius. No s’hi val a criticar-ho tot i quedar-se a casa. La societat civil s’ha de moure. Oi que anem a votar (o almenys molts ho fem)? Doncs també hem de participar amb els fets relacionats amb la Sardana (i, evidentment, amb altres esdeveniments culturals del nostre país). Si no som activistes i ens hi posem de cara, els polítics no ens faran cas i no servirà de res l’esforç fet durant tant de temps per la gent que s’ha dedicat en cos i ànima a que la Sardana no hagi mort.

Si el dia 8 de març era el de reflexió, la Sardana ja fa temps que porta dies reflexionant. Però la reflexió només no és suficient. A veure si fem alguna cosa més i ens posem les botes. La societat civil la formem nosaltres i cal encomanar els uns als altres les ganes de tirar endavant la nostra dansa. Si entre tot fem pinya també els polítics ens creuran i la Sardana us ho agrairà.


RESUM ACTES REALITZAT
Recordant Ruera
El diumenge, dia 27 de gener passat, a les 7 de la tarda, va tenir lloc el concert que ens van oferir les cobles la Principal de la Bisbal i la Jovenívola de Sabadell, amb un Teatre Auditori molt ple, amb la col•laboració de l'Agrupació Sardanista Granollers, es va iniciar amb la cobla Jovenívola de Sabadell, dirigida pel mestre Joan Lluís Moraleda. Van interpretar, Barcelona, la ciutat de Josep M. Ruera, Miana de Rafel Ferrer i Danses de Vilanova d'Eduard Toldrà.
I, en acabar, entra a l’escenari la cobla la Principal de la Bisbal, dirigida per Francesc Cassú, interpretant De nit al pont de Sant Agustí, del mateix Cassú, Gaia tardor d'Emili Saló, i Tema i variacions del carnaval de Venècia, arranjament Marcel Sabaté, que va ser protagonista Pere Rabasseda, esplèndid amb el flabiol.
A la segona part amb les dues cobles i el percussionista Santi Molas. En primer lloc va dirigir Joan Lluís Moraleda en una peça del mestre Ruera Romeria a Montserrat, donant pas Als tres amics absents, dedicada a la memòria dels mestres Ruera, Paulís i Ferrer, del mateix Moraleda. Canvi de batuta amb Francesc Cassú, que dirigeix La presó de Lleida, de Joaquim Serra; l'èpica Almogavarenca de Josep Grivé, per acabar amb Somni del mestre Puigferrer.
El primer bis de Joan Lluís Moraleda va recordar el mestre Ruera, Sota la parra. En el segon bis Francesc Cassú va triar La Santa Espina. I aquí sí que l'Auditori es va posar dempeus i al ritme amb les mans, una glopada d’emoció ens van ben batejar.
Un gran concert que ens van fer viure moments inoblidables.

Assemblea
L'Assemblea ordinària de la nostra entitat, va tenir lloc el dissabte dia 23 de febrer, a la seu de l'Agrupació Sardanista, a la Casa de Cultura Sant Francesc, carrer d'Antoni Espí i Grau, 1, de la nostra ciutat, es va aprovar l’acta de l’assemblea anterior, l'estat de comptes, la memòria dels actes realitzats, el pressupost per el proper any, així com el programa d’activitats previstos pel 2008.


NOTÍCIES
Curset de sardanes
Curset per aprendre a ballar sardanes, a la plaça Perpinyà, els divendres dels mesos de finals de maig, el juny i començament de juliol, de les 20.45 a 21.45 h per les inscripcions: a la mateixa plaça i a GRAN CENTRE.


Ballades
El dimecres 23 d'abril, tindrem la ballada de la diada de Sant Jordi, a 2/4 de 7 de la tarda, la cobla serà la Ciutat de Girona, entremig de parades de llibres i roses.
- - -
Sardanes, concert i ball per la cobla-orquestra internacional Maravella, el dissabte dia 3 de maig, a la fira i festes de l'Ascensió.
- - - -
El diumenge, 18 de maig, al matí, al parc Torras Villà, davant del monument de Ciutat Pubilla Granollers 1976, ballada de sardanes per la cobla Ciutat de Mataró, commemorant els 50 anys del banderí de la colla VALLESANA (la colla dels Pujols), de Granollers, tindrem a l'acabar les sardanes, i si ens voleu acompanyar farem un pica-pica.

- - -
El divendres 27 de juny, a la plaça de Perpinyà, a les 21h, ballada cloenda dels cursets d’ensenyament de sardanes, per la cobla Jovenívola de Sabadell, amb coca i vi bò.
- - -
El 12 de juliol, segon dissabte del mes, a l'emblemàtic parc municipal Torras Villà tindrem el nostre Aplec de Nit (la 59a edició), amb sorteig de variats objectes, cedits per les cases comercials de la nostra ciutat, la sardana del concurs de colles improvisades, la sardana incògnita, la de conjunt per les tres cobles L'Aplec de Granollers del mestre Francesc Camps, amb repetició final que la ballarem de germanor, la "Butisardana" per sopar. Les cobles seran: MEDITERRÀNIA, LA PRINCIPAL DEL LLOBREGAT i JOVENÍVOLA DE SABADELL.
Us esperem, no hi falteu a l'Aplec de Nit de Granollers!


SARDANES DE COMPETICIÓ
En defensa de la revessa
La sardana revessa ha estat en moltes ocasions i és actualment la germana lletja o millor dit, la mal vista dels concursos, tot i que antigament aquests varen començar donant pràcticament tot el mèrit a la colla que comptava i repartia bé la sardana. Sigui perquè no se saben comptar, pel fet que no és vistosa, o bé per la música, que en la majoria dels casos no és precisament una obra d’art, el cert és que des de fa molt de temps hi ha hagut molts intents d’eliminar-la dels concursos de colles basant-se en l’espectacle i la vistositat.
Alguns concursos, sobretot a les comarques lleidatanes, durant un temps la van suprimir i en el congrés del sardanisme celebrat a Calella l’any 1993 en una de les ponències es demanava que s’eliminés de les competicions de colles argumentant que va en contra de l’espectacle i que quedés limitada als concursos individuals. Si haguéssim fet això, en aquell mateix moment hauríem firmat la seva sentència de mort perquè no podem pretendre que els nous dansaires vagin a concursos d’unes sardanes que no han sentit mai, que no saben què són ni tenen idea de com comptar-les. Aquest apartat finalment es va retirar a última hora en les conclusions finals. Encara ara, des d’alguns mitjans de comunicació no es perd ocasió de desprestigiar-la. Actualment per a les colles sardanistes els vents que bufen no són gaire favorables, costa molt de trobar nois i noies que hi vulguin ballar i tot i així estem entossudits a eliminar un al•licient d’una part dels dansaires, minoritària potser, però que no deixa de ser un motiu més per continuar en l’àmbit del sardanisme de competició.
Es diu també que la revessa no agrada a la majoria i en certa manera és cert pel fet que si no se sap què fer per resoldre-la i la veiem com una cosa abstracta, però això se soluciona ensenyant a comptar-la. Si es coneix deixa de ser una cosa abstracta i si se’n treu alguna, el rebuig s’acaba convertint en interès. Quant a l’espectacle, penso que difícilment, si no és per curiositat, podrem aconseguir que un concurs sigui atractiu per la gent que no hi té res a veure i més si s’organitzen com la majoria que se celebren arreu de Catalunya. Un concurs d’ara és pràcticament igual als concursos que es feien quaranta anys enrere amb la particularitat que abans hi havia amb cent colles i ara si n’hi ha vint ja és tot un èxit. El que cal és posar-hi imaginació per fer-los atractius tant per als dansaires com per la majoria d’assistents.
Quan la Roure varem començar a organitzar els concursos individuals de revesses, el principal repte que ens vam marcar va ser fer-lo divertit i a més aconseguir que en lloc de les deu o quinze persones que normalment acompanyaven els concursants i s’avorrien d’allò més, vingués molta gent a veure’l i es divertissin encara que no sabessin comptar i també que participessin en totes les activitats que muntàvem en un acte que tenia com a eix central un concurs de revesses. El resultat és que actualment hi ha més gent de públic que concursants i ho dic d’una banda satisfet per haver aconseguit els objectius que ens havíem marcat però de l’altra lamentant que també aquesta modalitat del sardanisme de competició vagi a la baixa com la resta.
Ara és molt difícil trobar dansaires per a les colles i per tant, per una simple llei de supervivència, s’ha d’evitar que plegui més gent que la que va entrant i això passa per aprofitar tots els recursos de què disposem, incloent-hi la revessa, i en lloc de treure-la i fastiguejar els qui la compten i els agrada, el que s’ha d’aconseguir és que s’hi enganxi més gent. Pel que fa als concursos, amb una mica d’imaginació, si fem participar al públic canviarem un espectacle passiu per un d’actiu i fins i tot podríem arribar a aconseguir que la revessa fos el moment més esperat, per exemple, fent travesses de quines colles la trauran i sortejant algun premi entre els encertants.
Sé que totes aquestes solucions són difícils de portar a la pràctica perquè moltes coses les fem per rutina, com sempre les havíem fet i canviar sempre comporta un sobreesforç amb moltes més hores de feina al darrere, però hem d’actuar decididament i aprofitar tots els recursos de què disposem, potenciant tot el que hi ha de bo per capgirar la dinàmica negativa actual per una altra de positiva.
Víctor Sallés
Grup Sardanista Roure


COLLA ÀGORA
Estem apunt
pel concurs de Granollers
Aquestes darreres setmanes la Colla Àgora intensifica els assajos. I és que tot i que som pocs, no ens falta voluntat i ganes de fer bé les coses. Des de la darrera junta tenim nova assajadora, la Núria, que cada divendres ens omple dues hores de sardanes, exercicis, correcció postural, punteig, compàs... i què sé jo!

Gràcies a aquesta nova planificació tant meditada i curosa dels assajos hem aconseguit millorar i motivar els balladors que, a més de ballar sardanes, aspiren a fer-ho molt i molt bé.

I una de les principals fites és el Concurs de Granollers, que tindrà lloc el proper diumenge 30 de març. Com a colla de Granollers que som, cada any ens il•lusiona molt participar en aquest concurs i esperem que els esforços fets en aquests assajos es vegin reflectits ja no tan sols en el resultat del concurs, sinó en la satisfacció personal de totes aquelles persones que han estat treballant de valent per fer goig ballant una sardana.

1, 2, 3... ÀGORA!!!!